La 2a Jornada d’Economia Social a Vic se centra en la transició energètica

21/12/2020
437

El ponents exposen el seu punt de vista sobre cap a quin model energètic s’hauria d’anar per ser sostenibles i expliquen casos municipals pràctics

La 2a Jornada d’Economia Social a Vic, que es va fer ahir dijous en una sessió en línia de dues hores, va estar centrada en les respostes que es donen des de l’economia social al repte de la transició energètica, tema escollit entre els participants a les jornades del 2019. La benvinguda de l’acte va anar a càrrec de la regidora de Promoció Econòmica, Ocupació i Comerç, Bet Piella, que va considerar molt escaient la temàtica d’aquest any. “L’impacte de la nostra activitat al medi ambient és molt important i necessitem trobar vies alternatives; hem d’afrontar el repte del canvi climàtic, un repte i una amenaça molt important”, va dir considerar la regidora. Piella va afegir en clau local: “Volem fer d’aparador d’iniciatives que passen de l’anàlisi teòric a projectes reals i útils".  

Abans de donar pas als ponents, Bet Piella va recordar algunes iniciatives i projectes de l’Ajuntament Vic, com ara l’adhesió a la Xarxa de Municipis per a l’Economia Social i Solidària, el futur projecte d’horts cooperatius, el projecte de cotxes elèctric compartits de la cooperativa Som Mobilitat, el de compra d’energia renovable agregada, el d’autoconsum compartit amb les empreses i la campanya de residu zero.  “L’aposta de l’equip de govern actual, en aquest sentit, és molt seriosa”, va subratllar Piella.

La jornada, moderada pel gerent d’ARCA, Albert Puigvert, es va dividir en dos blocs. En el primer bloc es van exposar diferents punts de vista de la transició energètica, contraposant el model energètic actual i donant diferents visions de cap a quin model energètic hauríem de derivar per ser sostenibles. El segon bloc de la webinnar va tractar experiències de transició energètica, principalment en format cooperatiu, entre les quals hi havia la de l’Ajuntament de Saldes, la de l’Ajuntament de Senan, uns habitatges de protecció oficial de Sant Julià de Vilatorta i la Comunitat Energètica Sapiens Energia.

La primera ponència, titulada “Transformació del model energètic més enllà de les energies renovables”, va anar a càrrec del científic i divulgador Antonio Turiel. La seva intervenció va començar amb una mirada als antecedents i amb dades de producció de petroli, la qual d’aquí al 2025 “podria caure fins a un 50%”. A partir d’aquí va apuntar: “Mai hem planificat una transició que havíem de fer per raons mediambientals, haurem de fer una transició ràpida que no serà necessàriament l’òptima”. Sobre les alternatives existents, va parlar de l’hidrogen verd, que té “els seus inconvenients per poder fer una implementació de gran abast”. En aquest sentit Turiel va afegir que “les apostes de futur passen per model més locals; el futur haurà de ser des d’una perspectiva forçosament local, intentant minimitzar els residus, no malbaratar l’energia i no centrat en la producció elèctrica si no és imprescindible”. L’energia elèctrica només representa un 20% de tota l’energia que es consumeix. Turiel va concloure que “casos com el de l’Ajuntament de Vic d’apropament a les necessitats del territori és el camí per on hem de transitar”.

Tot seguit, Santi Martínez, expert en política energètica i fundador de Km0, va parlar de “Sobirania i democratització energètica”. Per a ell, “els interessos econòmics i geoestratègics decidiran la transició energètica” i va apuntar que “veritablement hi ha hagut un impacte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en la ciutadania”. Martínez va explicar que “la transició energètica és una transformació del model energètic actual cap a un model  renovable i eficient en el qual el consumidor és el centre”. Segons el ponent, el nostre nivell de solidaritat ha d’augmentar perquè “aturar l’escalfament és un repte individual i col·lectiu”.

El segon bloc el va encetar l’alcalde de Saldes, Moisès Massana, el qual va donar a conèixer la transició energètica cooperativa al municipi de Saldes. En aquest municipi del Berguedà es va apostar per disminuir la despesa energètica municipal per diverses vies, des de l’adaptació de la potència contractada fins a la substitució de l’enllumenat públic, passant per la instal·lació d’una caldera centralitzada que funciona amb estella. “Vam crear comunitat entre les persones del municipi, volem decidir des del territori el nostre futur energètic i volem ser un poble energèticament sostenible”, va reblar Massana.

A continuació, l’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, sota el títol “Senan, construïm un model energètic municipal a partir de fonts 100% renovables” va exposar que al seu municipi tot partia d’un projecte d’instal·lació de molins per crear centrals eòliques, fet que va generar molt malestar per part del veïnat: “La resposta del municipi ha sigut demostrar que un altre model és possible més enllà de l’oligopoli energètic”. L’alcaldessa va explicar quines actuacions han fet al seu poble, com ara la instal·lació d’una pèrgola fotovoltaica i de cinc fanals solars, la substitució de l’enllumenat públic tradicional per lluminària led, “amb un estalvi del 50% en la factura elèctrica”, o la instal·lació de calderes de biomassa a diverses instal·lacions municipals, entre altres. Ferrer va mostrar la seva satisfacció pel fet que “estem a punt d’arribar a la nostra sobirania energètica municipal amb un 100% de fonts renovables”.

Juan Sacri, cofundador i president de Sapiens Energia, va participar a la jornada presentant la comunitat energètica que presideix al País Valencià. “Proposem la creació de comunitats d’energies renovables a través de comunitats locals per posar l’energia en mans de la gent”, va afirmar. L’objectiu d’aquesta cooperativa és buscar un sistema energètic descentralitzat i col·laboratiu que es basi en quatre pilars: la comunitat, la solució tècnica, el finançament i les aliances. Sobre la legislació vigent en aquest camp, Sacri va comentar que “el marc legal de les comunitats locals d’energia encara no està desenvolupat però això no vol dir que no puguem fer coses” i va afegir: “Les distribuïdores han de ser un aliat per al desplegament de les comunitats locals d’energia”.

Finalment, Fernando Aranda, coordinador tècnic de l’àrea d’Innovació i Eficiència Energètica de l’Incasol, va cloure la jornada abordant el cas de l’autoconsum compartit en habitatges de protecció oficial a Sant Julià de Vilatorta. Aranda va donar detalls del projecte, que parteix de la 4a Marató de l’estalvi energètic contra la pobresa energètica, i va dir que exemplifica com “es poden fer coses amb pocs diners i amb la col·laboració de molta gent” ja que són les mateixes persones les que proposen mesures d’estalvi energètic. També va avisar que “hi ha distribuïdores que posen molts problemes en aquest tema” i va animar a denunciar-ho públicament perquè se’n tingui coneixement.

La jornada va cloure’s amb un torn de preguntes obertes a les persones que seguien les ponències.

 

Compartir